divendres, 2 de juliol de 2010

Manual per a directors de "TV Shows"

Molts cops quan s'estrena un sèrie de TV, la majoria dels espectadors es moren de ganes de que arribi el dia de l'estrena, mentres veuen l'anunci. Quan arriba el dia esperat, mirant l'episodi pilot (sovint és molt dens, per presentar personatges i explicar una mica el guió general), bé, quan arriba el dia, tots els espectadors alucinen amb lo guapa que és.

Passen els dies i la sèrie perd audiència. I només queden quatre "freaks" seguidors de la sèrie. Fa poc va passar amb Flashforward. I després de l'estiu passarà amb varies sèries més.

Normalment les sèries que fracassen més dora, són les de misteri i ciència ficció, perquè basen el final dels seus episodis únicament per mantenir l'audiència. I només fa que tallar el "rotllo" als seguidors. Si a Flashforward s'haguessin fet únicament 12 episodis sense tenir en compte l'audiència, ara tindríem segurament una obra d'art. Amb 12 episodis haguessin fet:

Episodi 1: Presentació de personatges principals, i de la trama.
Del 2 al 8: Revelar misteris de l'historia.
Del 9 al 12: El desenllaç.

Les altres sèries com les de comèdia, és un rotllo diferent. Si és enginyós i fa riure com ara "The Big Bang theory" Poden allargar tant com vulguin, la majoria de la gent no és cansa de veure coses noves i originals. Però del que si que es cansa la gent es de veure 200 episodis que al final només hi ha 24 idees bones i tot el demés sembla igual.

És més romàntic que hi hagi pocs episodis, sèries tant bones com "Six feet under" de 63 episodis, m'atreviria a dir que no n'hi ha cap que em sobri. Aquesta gent es pot permetre de fer-ne tants.

Sèries com "Desperate housewives" que en porten 141 ( els 30 primers per ser generós trobo que estan prou bé) i encara en faran molts més, tard o dora la gent se'n cansarà i no la tornaran a veure mai més. Romandrà en l'oblit per sempre més.

Així que si has de fer una sèrie, et recomano dues coses:

1-Fes la sèrie de cap a fi, tancada, no allarguis l'agonia de la gent que t'engegaran.

2-Fes art i no diners, que per això es diu el 7e art. I si és bo ja et forraràs tranquil.

Aprofito per si hi ha algun fanàtic dels TV Shows o altres coses emeses a Catalunya, que sàpiga que hi ha un portal de videojocs en català sobre el tema: www.emsona.com

dilluns, 6 d’abril de 2009

Fart de sentir: Em sento Sol/a

Fa uns dies, veig en el missatger del ordinador, un estat d'una amiga que posava: Em sento sola! Vaig començar a pensar amb tota la publicitat que hi ha a internet (desconec si a la tele ja fan anuncis del estil però convençut de que si) : Busques novia? - Gent per lligar a la teva zona - Vols una dona? - Busques parella? El més increïble és el de: Dones Xineses per casar-se...

En fi, llavors vaig decidir de xerrar amb ella.

Jo: Com que et sents sola?
Ella: Doncs si, és el que hi ha..
Jo: Ja surts del ordinador algun cop?
Ella: No, entre estudis i que no tinc ganes de sortir més, no...
Jo: Llavors no et sents sola, et vols sentir sola.

Pocs dies després una altra amiga em diu: llegeix una cosa que he escrit

Era un escrit que deia que hi han tres formes de sentir-se sol:

La típica:

Trobar a faltar un amic. Solució: esperar a que torni o anar-lo a veure.

Llavors vaig pensar tota aquella gent que diu: ostres trobo a faltar no sé qui, i no el van a veure mai perquè no tenen temps...

La meva conclusió: Si trobes a faltar algú de veritat, deixes la feina, els estudis i tot el que t'impedeixi veure aquella persona sinó ho fas es perquè realment no la trobes a faltar. I és més! Si l'altra persona no ha fet això abans ja per tu, no sé perquè l'hauries d'anar a veure.
Potser trobes a faltar com eres amb aquella persona o les coses que fèieu i si no la busques és que saps que ja no t'hi pots sentir així mai més amb ella. Per sort, sempre hi ha algú nou que ens sorprèn més si no mitifiquem el record.


Sol/a amb tothom:

Quan estàs envoltat de gent i et sents sol/a. Solució: Esperar a que se't passi

Aquí és quan vaig veure un error brutal...esperar a que se't passi??? Fatal!
Tots ens sentim sols, perquè som un únic ésser. Sentir-se sol no és dolent, lo dolent és no comprendre perquè ens hi sentim i de que serveix.
De què serveix sentir-se sol? Doncs és una parodia en si. Sentir-nos sols fa que aprenguem a conviure amb la nostra soletat i al conviure amb ella perdem la visió de estar sol, per la de estic acompanyat sempre (de mi mateix).
No pots esperar a que se't passi perquè sinó tinguessis aquest neguit, llavors si que et sentiries sola de veritat.
La meva conclusió: La teva ment (i el subconscient) és més crack que tu mateixa.

La que busques:


Quan busques de vegades sentir-te sol, sentir-te bé, donar-te compte que no necessites a ningú, passar moments agradables amb tu mateix...
Solució:
esperar a que no se'n vagi aquest estat però compaginar-lo amb la resta de mortals perquè de vegades també sorprèn com nesesites la gent del teu costat .

Trobo que no busquem estar sols sinó que busquem temps per estar sols, perquè tal com he dit abans : HO NECESITEM, VOLEM I SEMPRE ESTAREM SOLS!

Perquè és la base de tota existència: Materia-Antimateria, sinó ens sentim mai sols, tampoc ens podem sentir mai acompanyats. Gràcies a la mort per la vida que m'ha donat, etc...

Focalitza, pensa, actua i torna a pensar que la vida és molt simple i ens estan enganyant.

dimarts, 24 de març de 2009

Invents i inventors del passat i present


Jaap Haartsen: Bluetooth
Quentin Stafford-Fraser : WEBCAM (1991)
Fujifilm: Càmera digital
Karlheinz Brandenburg: MP3
Martín Cooper: Mòvil

Arquímides

El segle III a. de C

LA PALANCA - EL CARGOL D'ARQUÍMIDES - LA RODA DENTADA - BALANÇA HIDROSTÀTICA - MIRALLS USTORIS
___________________________________

Alexander Bell
EEUU 1876

TELEFON

___________________________________

Louis Braille
Estat francès 1834

BRAILLE (Escriptura per a cecs)

___________________________________

Brewer
Anglaterra 1830

EL SOBRE (De cartes)

___________________________________

Henri Chretien
Estat francès 1929

CINEMASCOPE

___________________________________

Jacques Daguerre
Estat francès 1839

CÀMERA FOTOGRAFICA AMB OBJECTIU
__________________________________________________________

dijous, 5 de març de 2009

Humor amb Déu i Satanàs

De fet humor en el cas de la religió no se'n hauria de fer, no per respecte sinó perquè és la religió una de les principals culpables que el món en si, tingui gonorrea. Un món ple de runes, d'olor a mort i de misèria.

Ara fa uns anys, diuen, que a Babilònia s'hi volia construir una torre tant alta com per trobar a Déu (Satanàs Corpetit al japó), aquesta la varen batejar com a Torre de Babel.
Es diu que en la seva construcció en un moment tota la “working class” que hi treballava allà, es van deixar d'entendre. Cadascú parlava una llengua diferent. Segons el nou testament diu que d'aqui varen sortir tots els idiomes. Es veu que nostre senyor es va enfadar amb els homes i dones, per intentar entrar a la zona VIP sense acreditació i per això els va castigar.

Doncs bé, avui m'he preguntat que si construíssim una torre però en contra direcció per baixar a les profunditats del senyor de les tenebles, que passaria?

El més segur és que unificaria tots els idiomes i només en quedarien dos, l'espanyol i el francès.

Ser religiós perjudica la teva salut i la dels teu entorn.

dimecres, 25 de febrer de 2009

Això mai més al cinema!

Si hi ha un escenari sota unes coves o en un temple antic, no pot ensorrar-se i que surti tothom corrents.


Si hi ha una persecució en cotxe, avió, etc.. El co-protagonista no pot dir: afanyat que el perdem!-I que de cop i volta el vehicle vagi més ràpid. Ja que se suposa que ja anaven al màxim.


Queda prohibit trencar una cervesa amb un canto i utilitzar-la com arma.


Escenes de terror en un cementeri i en un bosc.


Totes les pel·lícules de vampirs, prohibides durant 10 anys.


En una pel·lícula romàntica no es pot fer que un dels dos sigui de classe baixa i en veritat milionari o a l'invers.


Que qualsevol persona pugui ser pilot d'avió si el guien per radio.


No es podran rodar més escenes dins dels conductes de l'aire acondissionat.


Escenes rodades a Paris, la torre Eiffel no és pot veure sempre en qualsevol finestra de segon pla.


Un que rep una bala, no pot morir al acte.


Escenes de fantasmes de dones amb llenceria, camisons o roba interior (Normalment blanca)


Els ordinadors d'una oficina sense sistema operatiu.


Que la dona fagi l'esmorzar i ningú tingui temps per menjar-se'l.


Si un dels protagonistes és negre no pot, ni morir primer, ni ser el més graciós del grup ni fer rap amb la boca.


Una espelma sola, no pot il·luminar per complet un lloc de 1000m2


El blanquejat accesiu de les dentadures també quedarà prohibit.


Escenes d'una compte enrere d'un explosiu. (Es absurd posar una pantalla a una cosa que explotarà)


Trobar aparcament just al davant del lloc on s'ha d'anar.


Que sonin sirenes de policia al segon que es senti un tret.


Policies que es tirin el cafè a sobre, dins del cotxe perquè el pilot l'ha posat en marxa.


Policia solitari que l'obliguen a tenir un company i que el seu ex-company va morir en servei i ell investigui i resolgui tot sol el cas.


Que en una persecució s'amaguin just a una desfilada que hi havia aquell dia.


Escenes de llit amb el llençol arrapat al pit de la dona.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Experiències laborals ( Projectes fantasmes)

Un bon dia, vaig fer-me amb un macro client, per a mi clar, una empresa que té 17 treballadors fixes i 3 més (incloent-me a mi) autònoms.

La primera feina que em van encarregar era fer la programació d'una “interface” per a pantalles tactils. Uns dies després de cobrar, vaig passar-me per el lloc on tenien les pantalles tàctils i la meva “interface” i el disseny que havia treballat no hi eren...

Uns dies després el mateix client em truca dient que té una feina urgent, era un videojoc per una identitat institucional. El projecte estava mig començat però donava molts problemes de programació així que vaig trucar al client dient-li que necessitàvem una altre persona per fer-ho a temps, em va dir: - Tranquil ja m'encarrego jo ara, pots fer una altre feina.
Mig any després, em truca dient que si em bec en cor d'acabar-ho. I em va dir mira el banc ja t'ho he avançat. Clar vaig agafar-ho de nou. Vaig estar 3 mesos i quedaven 2 problemes així que vaig anar a l'oficina per parlar amb el programador que va fer la base del principi i...la meva sorpresa va ser, en mirar l'any d'inici del projecte, feia casi tres anys ja! Mai a la vida vaig veure aquest projecte i dubto que el vegi. Parlo d'un producte que val aproximadament 25.000€

El mateix client em truca per vols del nadal, urgent! Urgent! Campanyes publicitàries de nadal per Auki (una empresa molt famosa de cotxes)
Arribo a la empresa de Auki, obro el document i sorpresa tota la programació en Vietnamita, ens passem 3 setmanes un equip de 8 persones, gent sense dormir, un curro de la hòstia...
Arriba nadal, no surt enlloc, arriba reis i ni rastre del projecte, estiu...tampoc...

Un altre dia em diu, has d'anar una empresa que tenen un client i els has de fer una intranet (servei intern de la web) Arribo i em diuen aquest client és molt important no podem quedar malament, bla, bla.. Faig la feina i penjo la intranet. (La setmana passada vaig mirar la direcció del client aquest i era la mateixa que en el lloc on vaig estar treballant.

La ultima feina amb aquest client meu, va ser de tres setmanes, una burrada de diners per modernitzar una base de dades d'una empresa, el responsable d'allà em deia fot-li canya que és urgent. Això fa 3 mesos i la web i la base de dades encara avui són les mateixes.

Sospitós...qui gasta una burrada de diners i després no utilitza el servei que ha comprat?
Totes aquestes feines van ser sense factura, qui m'ha pagat a mi realment?

dilluns, 9 de febrer de 2009

CONVERSES AMB UN ESPANYOL DE 13 ANYS

En un experiment sociològic, em vaig fer un “amic“ online, s'auto-definia com espanyol de 13 anys, resident a Elx (Baix Vinalopó) per a ell, “Elche, provincia Alicante”. Un tipus molt pertorbat.

Una de les primeres conversacions que vam tenir va ser sobre les drogues i els seus efectes. Ell sovint em deia, que beure alcohol era de borratxos i que ell mai en prendria així com les drogues que també em mostrava el seu rebuig. Jo li vaig dir que l'alcohol per a mi és una cultura i que les drogues no n'era partidari però que n'havia consumit. I de sobte em va preguntar, perquè n'havia pres, i li vaig lo típic, curiositat, l'ambient on em movia, etc... I ell va deixar anar una pregunta:

- Perquè pots comprar drogues si són il·legals?
- És una qüestió política – i vaig seguir amb una altre pregunta- Perquè pots comprar fàcilment drogues i no armes, si les dues són il·legals i poden ser mortals?
Home! Perquè una pistola mata de cop i les drogues lentament – em va dir-
li vaig dir: - Ara veus que és una qüestió política?
No – em va dir-
És molt fàcil, la política estatal abans del nacionalisme i de la lluita armada, és una altre, la política del capital, la filosofia és: Quan més duri un ciutadà, més diners ens donarà.

En fi vam estar parlant dies sobre les drogues i li vaig explicar el joc de l'estat, als anys 80 a tot arreu, i del cas “Zona especial norte”(ZEN). El tio, flipava, em deia: - Però perquè no ho expliquen això a l'escola?
El dia següent es connecta al messenger i em diu:

-He parlat amb el mestre i em diu que el ZEN no tenia res a veure amb les drogues, sinó que era un pla per desarticular la banda armada.

Una altre conversació que vam tenir va ser sobre la religió, em va preguntar si totes les religions venent del cristianisme, jo li vaig dir que no, que n'hi havien de molt més antigues, com l'hinduisme o el judaisme. I que tots eren una colla de genocides.

Els cristians mataven jueus i islamites, a tot el món. I a la península Ibèrica també.

Al dia següent la mateixa història...

-El mestre diu que ha Espanya sempre s'ha tolerat el judaisme i l'islamisme i que mai en l'historia espanyola hi hagut genocidis per les religions...

Llavors li vaig passar aquest enllaç

History of religion (Una animació)

Andalusia va ser el lloc on els àrabs es van quedar més temps, era la seva terra ja, i li vaig preguntar:

-Els àrabs que vivien a Andalusia van marxar perquè volien canviar d'aires o a base d'hosties?
-A base d'hosties – va dir convençut-

Em preocupa molt l'educació que s'està fent aquests dies, podem donar gràcies a internet per la lliure informació.