dimecres, 25 de febrer del 2009

Això mai més al cinema!

Si hi ha un escenari sota unes coves o en un temple antic, no pot ensorrar-se i que surti tothom corrents.


Si hi ha una persecució en cotxe, avió, etc.. El co-protagonista no pot dir: afanyat que el perdem!-I que de cop i volta el vehicle vagi més ràpid. Ja que se suposa que ja anaven al màxim.


Queda prohibit trencar una cervesa amb un canto i utilitzar-la com arma.


Escenes de terror en un cementeri i en un bosc.


Totes les pel·lícules de vampirs, prohibides durant 10 anys.


En una pel·lícula romàntica no es pot fer que un dels dos sigui de classe baixa i en veritat milionari o a l'invers.


Que qualsevol persona pugui ser pilot d'avió si el guien per radio.


No es podran rodar més escenes dins dels conductes de l'aire acondissionat.


Escenes rodades a Paris, la torre Eiffel no és pot veure sempre en qualsevol finestra de segon pla.


Un que rep una bala, no pot morir al acte.


Escenes de fantasmes de dones amb llenceria, camisons o roba interior (Normalment blanca)


Els ordinadors d'una oficina sense sistema operatiu.


Que la dona fagi l'esmorzar i ningú tingui temps per menjar-se'l.


Si un dels protagonistes és negre no pot, ni morir primer, ni ser el més graciós del grup ni fer rap amb la boca.


Una espelma sola, no pot il·luminar per complet un lloc de 1000m2


El blanquejat accesiu de les dentadures també quedarà prohibit.


Escenes d'una compte enrere d'un explosiu. (Es absurd posar una pantalla a una cosa que explotarà)


Trobar aparcament just al davant del lloc on s'ha d'anar.


Que sonin sirenes de policia al segon que es senti un tret.


Policies que es tirin el cafè a sobre, dins del cotxe perquè el pilot l'ha posat en marxa.


Policia solitari que l'obliguen a tenir un company i que el seu ex-company va morir en servei i ell investigui i resolgui tot sol el cas.


Que en una persecució s'amaguin just a una desfilada que hi havia aquell dia.


Escenes de llit amb el llençol arrapat al pit de la dona.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Experiències laborals ( Projectes fantasmes)

Un bon dia, vaig fer-me amb un macro client, per a mi clar, una empresa que té 17 treballadors fixes i 3 més (incloent-me a mi) autònoms.

La primera feina que em van encarregar era fer la programació d'una “interface” per a pantalles tactils. Uns dies després de cobrar, vaig passar-me per el lloc on tenien les pantalles tàctils i la meva “interface” i el disseny que havia treballat no hi eren...

Uns dies després el mateix client em truca dient que té una feina urgent, era un videojoc per una identitat institucional. El projecte estava mig començat però donava molts problemes de programació així que vaig trucar al client dient-li que necessitàvem una altre persona per fer-ho a temps, em va dir: - Tranquil ja m'encarrego jo ara, pots fer una altre feina.
Mig any després, em truca dient que si em bec en cor d'acabar-ho. I em va dir mira el banc ja t'ho he avançat. Clar vaig agafar-ho de nou. Vaig estar 3 mesos i quedaven 2 problemes així que vaig anar a l'oficina per parlar amb el programador que va fer la base del principi i...la meva sorpresa va ser, en mirar l'any d'inici del projecte, feia casi tres anys ja! Mai a la vida vaig veure aquest projecte i dubto que el vegi. Parlo d'un producte que val aproximadament 25.000€

El mateix client em truca per vols del nadal, urgent! Urgent! Campanyes publicitàries de nadal per Auki (una empresa molt famosa de cotxes)
Arribo a la empresa de Auki, obro el document i sorpresa tota la programació en Vietnamita, ens passem 3 setmanes un equip de 8 persones, gent sense dormir, un curro de la hòstia...
Arriba nadal, no surt enlloc, arriba reis i ni rastre del projecte, estiu...tampoc...

Un altre dia em diu, has d'anar una empresa que tenen un client i els has de fer una intranet (servei intern de la web) Arribo i em diuen aquest client és molt important no podem quedar malament, bla, bla.. Faig la feina i penjo la intranet. (La setmana passada vaig mirar la direcció del client aquest i era la mateixa que en el lloc on vaig estar treballant.

La ultima feina amb aquest client meu, va ser de tres setmanes, una burrada de diners per modernitzar una base de dades d'una empresa, el responsable d'allà em deia fot-li canya que és urgent. Això fa 3 mesos i la web i la base de dades encara avui són les mateixes.

Sospitós...qui gasta una burrada de diners i després no utilitza el servei que ha comprat?
Totes aquestes feines van ser sense factura, qui m'ha pagat a mi realment?

dilluns, 9 de febrer del 2009

CONVERSES AMB UN ESPANYOL DE 13 ANYS

En un experiment sociològic, em vaig fer un “amic“ online, s'auto-definia com espanyol de 13 anys, resident a Elx (Baix Vinalopó) per a ell, “Elche, provincia Alicante”. Un tipus molt pertorbat.

Una de les primeres conversacions que vam tenir va ser sobre les drogues i els seus efectes. Ell sovint em deia, que beure alcohol era de borratxos i que ell mai en prendria així com les drogues que també em mostrava el seu rebuig. Jo li vaig dir que l'alcohol per a mi és una cultura i que les drogues no n'era partidari però que n'havia consumit. I de sobte em va preguntar, perquè n'havia pres, i li vaig lo típic, curiositat, l'ambient on em movia, etc... I ell va deixar anar una pregunta:

- Perquè pots comprar drogues si són il·legals?
- És una qüestió política – i vaig seguir amb una altre pregunta- Perquè pots comprar fàcilment drogues i no armes, si les dues són il·legals i poden ser mortals?
Home! Perquè una pistola mata de cop i les drogues lentament – em va dir-
li vaig dir: - Ara veus que és una qüestió política?
No – em va dir-
És molt fàcil, la política estatal abans del nacionalisme i de la lluita armada, és una altre, la política del capital, la filosofia és: Quan més duri un ciutadà, més diners ens donarà.

En fi vam estar parlant dies sobre les drogues i li vaig explicar el joc de l'estat, als anys 80 a tot arreu, i del cas “Zona especial norte”(ZEN). El tio, flipava, em deia: - Però perquè no ho expliquen això a l'escola?
El dia següent es connecta al messenger i em diu:

-He parlat amb el mestre i em diu que el ZEN no tenia res a veure amb les drogues, sinó que era un pla per desarticular la banda armada.

Una altre conversació que vam tenir va ser sobre la religió, em va preguntar si totes les religions venent del cristianisme, jo li vaig dir que no, que n'hi havien de molt més antigues, com l'hinduisme o el judaisme. I que tots eren una colla de genocides.

Els cristians mataven jueus i islamites, a tot el món. I a la península Ibèrica també.

Al dia següent la mateixa història...

-El mestre diu que ha Espanya sempre s'ha tolerat el judaisme i l'islamisme i que mai en l'historia espanyola hi hagut genocidis per les religions...

Llavors li vaig passar aquest enllaç

History of religion (Una animació)

Andalusia va ser el lloc on els àrabs es van quedar més temps, era la seva terra ja, i li vaig preguntar:

-Els àrabs que vivien a Andalusia van marxar perquè volien canviar d'aires o a base d'hosties?
-A base d'hosties – va dir convençut-

Em preocupa molt l'educació que s'està fent aquests dies, podem donar gràcies a internet per la lliure informació.

diumenge, 8 de febrer del 2009

BILINGÜISME ÉS ESQUIZOFRÈNIA

La llengua és identitat, i les persones només en podem tenir una d'identitat.

Sovint sento a gent dir: - sóc bilingüe. - Quan corregeixo un barbarisme o algú canvia l'idioma de cop i volta. Una reacció per escusar-se i alhora per demostrar que no els hi importa directament parlar bé una llengua.

Jo personalment penso que si parles una llengua l'has de parlar correctament, ja que els idiomes es van crear per comunicar-se de la millor forma possible amb els altres i no per haver de desxifrar el missatge del locutor.

En el cas de la meva llengua, el català, ja que sovint rep amenaces i que hi ha gent que cada dia treballa amb l'únic propòsit de destruir-lo per imposar-ne un altre, crec que és lògic que jo de vegades actuï, com em diuen de vegades: Radical. Però per a mi radical, seria tallar la llengua aquelles persones que no la parlen correctament, cosa que no tinc costum de fer.

Aquests pseudo-bilingüistes, per a mi el més greu no és que parlin un altre idioma, que em sembla molt bé, ni que no vegin l'importància de parlar bé, cap de tots els idiomes que parlen...sinó que jo m'hagi de comunicar amb ells i ells m'intoxiquin directament a mi i de mi passa a un altre i així es va expandint.

Saber varis idiomes no vol dir ser plurilingüista, ja que aquesta paraula no serveix per definir una persona, sinó una zona o territori. (Ex. L'estat espanyol, és plurilingüista)

També em diuen: - Respecta als demés. Normalment són aquells neo-hippies liberals que parlen d'amor i pau. Jo contesto: - No em podeu parlar d'amor i respecte quan violeu una llengua, us cageu en la cultura nacional i a sobre penseu que a Mèxic mai s'hauria d'imposar l'americà.

Llavors aquí bé la part més divertida, quan em diuen: - Ets un nacionalista. - No han entés res, per començar, tot el discurset que els hi he estat donant és d'internacionalista. Els hi he explicat la importància de l'idioma en cada país, i si hi ha un estat que vol imposar un altre idioma al país veí sempre hi aniré en contra.