Un xic de tot..

BILINGÜISME ÉS ESQUIZOFRÈNIA

La llengua és identitat, i les persones només en podem tenir una d'identitat.

Sovint sento a gent dir: - sóc bilingüe. - Quan corregeixo un barbarisme o algú canvia l'idioma de cop i volta. Una reacció per escusar-se i alhora per demostrar que no els hi importa directament parlar bé una llengua.

Jo personalment penso que si parles una llengua l'has de parlar correctament, ja que els idiomes es van crear per comunicar-se de la millor forma possible amb els altres i no per haver de desxifrar el missatge del locutor.

En el cas de la meva llengua, el català, ja que sovint rep amenaces i que hi ha gent que cada dia treballa amb l'únic propòsit de destruir-lo per imposar-ne un altre, crec que és lògic que jo de vegades actuï, com em diuen de vegades: Radical. Però per a mi radical, seria tallar la llengua aquelles persones que no la parlen correctament, cosa que no tinc costum de fer.

Aquests pseudo-bilingüistes, per a mi el més greu no és que parlin un altre idioma, que em sembla molt bé, ni que no vegin l'importància de parlar bé, cap de tots els idiomes que parlen...sinó que jo m'hagi de comunicar amb ells i ells m'intoxiquin directament a mi i de mi passa a un altre i així es va expandint.

Saber varis idiomes no vol dir ser plurilingüista, ja que aquesta paraula no serveix per definir una persona, sinó una zona o territori. (Ex. L'estat espanyol, és plurilingüista)

També em diuen: - Respecta als demés. Normalment són aquells neo-hippies liberals que parlen d'amor i pau. Jo contesto: - No em podeu parlar d'amor i respecte quan violeu una llengua, us cageu en la cultura nacional i a sobre penseu que a Mèxic mai s'hauria d'imposar l'americà.

Llavors aquí bé la part més divertida, quan em diuen: - Ets un nacionalista. - No han entés res, per començar, tot el discurset que els hi he estat donant és d'internacionalista. Els hi he explicat la importància de l'idioma en cada país, i si hi ha un estat que vol imposar un altre idioma al país veí sempre hi aniré en contra.